Estimo la meva terra, la del baix Aragó, que jeu mirant-se en l'eternitat, per passar que és viure. En canvi, n'hauria de dir (de la qual habito durant 58 anys) que és sobretot residència i solar. A Catalunya la veig habitant entre les muntanyes i el mar, parcel·les de terreny preciosament cultivades.
Catalunya és una terra sucosament accidentada, dolçament abrupta; però n'hi ha també una altra: una feliç federació de propietats rústiques, d'horts amb acurat cultiv, d'amables vessants, amb terres esponjoses, amables per al pagès; un pagès molt curiós. I en un i altre cas, al fons, sempre el mar.
Quina força la del mar! ell dóna a Catalunya una aparença illenca, tan rica, tan diversa.
